Com s'adjudica un habitatge protegit: sorteig, barem i contingents

• Sorteig públic. S'assigna un número a cada sol·licitud admesa i se sorteja, normalment davant notari i en un acte públic. És el més freqüent en les promocions grans.
• Barem de punts. Es puntuen circumstàncies objectives (antiguitat al registre, ingressos, càrregues familiars, arrelament al municipi, discapacitat) i s'ordena de més a menys. Aquí no hi ha atzar: hi ha expedient.
• Antiguitat al registre. Mana la data d'inscripció. És el sistema que més premia haver-se inscrit aviat.
• Adjudicació directa del promotor. En promocions privades d'habitatge protegit, el promotor ven directament a qui compleix els requisits, sovint per ordre d'arribada. Aquí la velocitat sí que importa.

Una convocatòria de 100 habitatges gairebé mai no sorteja 100 habitatges entre tothom. Reserva blocs: un percentatge per a joves, un altre per a famílies nombroses o monoparentals, un altre per a persones amb discapacitat, un altre per a habitatge adaptat, de vegades per a gent gran o per a víctimes de violència de gènere.

Si encaixes en un contingent, competeixes dins d'un grup molt més petit. És la palanca més eficaç que tens, i és gratuïta: només cal acreditar-ho dins de termini. Molta gent amb dret a un contingent participa en el torn general per no haver presentat un certificat que ja tenia.

Cal dir-ho clar: elegible no vol dir adjudicat. Als mercats tensionats la demanda multiplica per desenes l'oferta. A la promoció de l'Illa Glòries, a Barcelona, hi va haver 11.243 sol·licituds per a 238 habitatges: al voltant d'un 2% de probabilitat per a qui va entrar al sorteig general.

Aquesta dada no és per desanimar, és per planificar. Amb aquestes xifres, l'estratègia correcta no és esperar la promoció perfecta: és presentar-se a totes les convocatòries per a les quals compleixes els requisits, durant anys, i mantenir viva la inscripció. Qui acaba amb un habitatge protegit gairebé mai no és qui va tenir sort a la primera; és qui s'hi va presentar dotze vegades.

Pots veure la referència i com la calculem a la pàgina de sortejos.

El sorteig no reparteix només els habitatges: ordena totes les persones sol·licitants. Les que queden per darrere del tall formen la llista de reserva, i aquesta llista es fa servir de debò. Sempre hi ha renúncies: gent que no aconsegueix finançament, que no acredita alguna cosa a temps, que canvia de ciutat o que ja ha comprat.

Per això, quan surti la llista, busca el teu número encara que no t'hagi tocat i guarda'l. En promocions grans és normal que es cridin desenes de posicions de la reserva al llarg dels mesos següents. Si et truquen i no tens els papers al dia, passen al següent.

1. Requeriment de documentació. Et donen un termini curt per acreditar tot el que vas declarar. És on cauen més adjudicacions.
2. Comprovació de requisits. Tornen a verificar els ingressos i la titularitat d'habitatges en aquell moment, no en el de la sol·licitud.
3. Elecció d'habitatge. Segons l'ordre del sorteig, tries entre els disponibles: planta, orientació, plaça d'aparcament o traster vinculats.
4. Contracte i finançament. Signatura del contracte de compravenda o d'arrendament i, en compra, la hipoteca. Aquí és on l'aval ICO pot decidir si arribes o no a l'entrada.
5. Escriptura i lliurament. En obra nova pot passar més d'un any entre l'adjudicació i les claus.